Acousters

…mesos!  Ja fa gairebé seixanta dies que el nostre projecte, la nostra criatura, el nostre fill o el que sigui que és el Darrere la porta… ha vist la llum.  El proper dimarts 15 serà el seu “bimesersari”, i cal dir que en les poques setmanes de vida que té ja ens ha donat moltes alegries.

Vam estar molt satisfets de poder presentar les dotze cançons que componen el disc juntament amb una altra criatura, també la primera, que en forma de vídeo donava imatges al tema “Darrere la porta.”  Mai podrem estar prou agraïts a la gent de Fünproject per aquell cap de setmana tan intens entre Sobrànigues, Cervià i Sant Mateu de Montnegre.

Des de llavors fins ara hem pogut compartir escenari amb els Amics de les Arts; hem presentat el disc a la Casa de Cultura de Girona; hem participat en un concert benèfic, juntament amb l’orquesta Diversiones i els Dekrèpits, per l’escola Els Àngels; hem tret un tema nou que hem gravat als estudis de Casamurada a Banyeres del Penedès; hem dormit molt poc; ens hem discutit; ens hem posat les samarretes (sí, tenim samarretes!!!), hem clavat les xapes i enganxat els adhesius que ens ha fet en Gerard; hem assajat molt; hem  tornat a tocar a l’Alfa i com ens esperàvem ens ho hem tornat a passar teta…

I ara res, ja tan sols ens queden dos dies per poder dir-li “per molts mesos” al Darrere la porta… Esperem que els propers siguin com a mínim tan intensos com els dos primers…

El nostre videoclip “Darrere la porta”:

…12 temes, mesos de treball, tardes al sofà, cerveses al bar, reunions lluny de casa, assajos al garatge, fred, molta fred, anades i vingudes del lavabo abans d’un concert, somriures amb una copa de vi de més, crits, Barcelona – Girona, Girona – Barcelona, menjades d’olla i d’ungles, petons, amics que aguanten converses que només donen voltes al mateix tema, viatges que no acaben com t’esperaves (o com volies…), somnis i desfetes emocionals, divergència d’opinions, feina no remunerada per a molts, quilòmetres junts, amants, voltes al llit, flors, avions, retrats, dies de merda, dies genials, un banc de ferro, fotos sota un arbre, fulls escampats, complicitat, però sobretot… moltes ganes.

I tu, què amagues darrere la porta…?

…a la gravació.  No és un punt i final, perquè de feina en queda, i molta, però sí que podem dir que donem per tancada la gravació d’instruments, que va acabar ahir amb el violí i el violoncel.

Abans de res, donar les gràcies a tots els que heu passat per l’estudi, ja fos per donar ànims, per gravar algun vídeo, per col·laborar, per amor a l’art, per tirar alguna foto… o simplement per dir hola!

Aviat penjarem més fotos i vídeos del procés de maduració d’aquest disc que tenim tantes ganes d’ensenyar-vos.  Fins llavors, abraçades acoustèriques

Carles, Albert, Gerard, David i Marta

…i m’enviava una abraçada càlida que m’estremia.   Potser era conscient que la deixava i que no sabia quan la podria veure de nou, i per això aquell dia s’havia arreglat més que mai.  Jo ja li havia dit que l’estimava, ja li havia dit que me l’emportava a dins i que en algun moment o altre ens tornaríem a veure; ja ho sabia, ella…

I passa el temps i n’he estimat d’altres perquè n’he vistes més i viscudes més, les he sentides de prop i les he tocat, les he explorat a fons… i amb tot, a cap la trobo a faltar com a ella…

...and I miss you...

http://www.flickr.com/people/gilbertromaniroca/

…la recta final.  Després d’un mes i pocs dies, la gravació està a punt d’acabar.  Aviat, molt aviat, tindrem el disc… sí, el DISC, el nostre primer disc!  Sembla que hagi plogut moltíssim des que el 23 de desembre vam entrar al Soundclub Studio de Salt per enregistrar la claqueta dels 12 temes que ja estan pràcticament enllestits.  Segur que tan sols han passat un mes i una setmana?